M'agrada molt viure al Gòtic, encara no fa dos anys que vaig baixar des de Gràcia per instal·lar-me a Ciutat Vella i hi he trobat moltes coses bones; saludar els veïns i botiguers, tenir-ho tot a prop, viure a la part més antiga de la ciutat i recorrer els carrerons descobrint sempre coses noves... però per desgràcia, no hi ha dia que no em posi de mal humor veient com veïns i turistes deterioren el barri i em posa trista pensar que potser algun dia em cansi i marxi a un altre lloc més net, sense sorolls de borratxos per la nit... en definitiva, més cívic.
Llegir més... Em molesta la pudor a orina pel matí, tarda i nit (de gossos i humans, alguns dels quals, a més de porcs, es creuen artistes i es dediquen a dibuixar amb els xorros de pipí), m'emprenyen les bosses d'escombraries que molts dies a les 9,00 del matí ja estan als portals, em fan mal als ulls els grafitis a les portes de fusta antigues, em molesten els borratxos vivint i embrutant els carrers... Fins quan tot això? Fins que ja no sigui possible viure al Gòtic? Fins que ja no vulguin visitar el centre ni tan sols els turistes? Fins que només hi visquin els borratxos que facin el tour pels diferents bars d'Escudellers, Escudellers blancs, Rauric i Plaça Reial fins pixar-se i caure a terra inconscients?
Avui a sortit una noticia a La Vanguardia "Barcelona se gastará 1,5 millones de euros en luchar contra el incivismo". Fa un temps vaig llegir un article de l'arquitecte Oriol Bohigas al diari Avui:
"AVUI 24 - 9 -2004
Oriol Bohigas
Què se n'ha fet de la campanya de civisme?
Sóc dels que sovint proclamen -i àdhuc ho demostro, quan tinc arguments a mà- que Barcelona és una ciutat magnífica, confortable i, en alguns aspectes i algunes temporades, definitivament esplendorosa. Quan llueixo de barceloní cofoi m'és molt fàcil de demostrar-ho acompanyant amics estrangers pels llocs més significatius d'aquesta excel·lència, però anant amb compte de no aproximar-los massa a alguns sectors que desmenteixen radicalment el bon nom que hem assolit.
[...] Però hi ha un aspecte que no el puc dissimular de cap manera: el desastre visual de bona part dels barris de Ciutat Vella. És impossible mostrar les excel·lències de la nostra arquitectura gòtica o l'elegant discreció del neoclassicisme romàntic o l'atractiu d'una vitalitat lúdica i gastronòmica tothora o els monuments administratius, religiosos i culturals sense avergonyir-nos de l'inexplicable abandó físic i social de gairebé tots els barris. I sovint penso que aquestes desgràcies no només aconseguim que les ignorin els turistes -encara que sovint les descobreixen i aleshores no se les acaben de creure- sinó també la majoria de ciutadans estables de Barcelona. Sovint em pregunto: els benestants dels sectors nord de la ciutat, tan segurs però tan avorrits, ¿han vist la tirallonga dels sense sostre dormint al carrer en condicions totalment inhumanes sota la pluja i sobre les escopinades?, ¿els munts d'escombraries i deixalles acumulats durant hores a totes les cantonades en espera d'una recollida inoportuna i desorganitzada?, ¿els actes de violència col·lectiva?, ¿la porqueria acumulada i completada amb excrements humans que ja s'han convertit en una petrificació permanent?, ¿la invasió de grafits realment fastigosos, incontrolats -o a vegades protegits per l'administració populista amb un paternalisme mal entès- a les façanes i als establiments que eren encara una mostra de dignitat urbana?, ¿la pudor del pixum i el soroll impertinent a altes hores de la nit que intoxiquen tot el barri?
Ja sé que l'Ajuntament de Barcelona està preocupat amb aquest fastigós panorama perquè és la negació d'aquelles virtuts urbanes que l'honoren i de la pretesa confortabilitat dels ciutadans tan promesa en els programes electorals. Però també la negació dels bons propòsits per millorar la qualitat del turisme que ens visita, per la qual cosa calen més escenaris culturals, més continguts socials, però també més neteja urbana i més dignitat ambiental. I també sé que és molt difícil canviar una situació que ja està massa solidificada. Però cal reflexionar-hi seriosament i exigir solucions.
Fa uns mesos l'Ajuntament va posar en marxa el que se'n deia una campanya de civisme. ¿Què se n'ha fet d'aquesta campanya? ¿És que es limita a sermonejar i no pren cap iniciativa operativa? ¿N'hi ha prou a regalar cendrers de butxaca? Em sembla que ho vaig escriure quan va anunciar-se el propòsit: per exigir civisme col·lectiu, cal començar donant bons exemples. El primer que hauria de fer l'Ajuntament és complir les seves obligacions més senzilles i més immediates. Per exemple, organitzar amb eficàcia la recollida d'escombraries i evitar la permanència de la porqueria enmig dels carrers, recolzada descaradament a la façana dels monuments. Per exemple, evitar -i eliminar- els grafits amb la pressió autoritària que calgui, d'acord amb la prohibició oficial d'embrutar les parets dels edificis. Amb la solució d'aquests dos problemes, l'àmbit urbà ja milloraria considerablement i es promouria un augment de la decència pública. Per evitar l'embrutiment cal netejar i deixar l'escenari net i polit com un crit d'advertència i de responsabilitat. No hi pot haver civisme si no ens referim, per començar, a un àmbit físic de bona educació.
És evident que amb aquestes dues mesures no n'hi ha prou, però són les més immediates i depenen només dels serveis normals de l'Ajuntament, amb l'ajuda de les vigilàncies urbanes i policials adequades. I tindrien una eficàcia immediata, directa o indirecta. Després vénen temes més complexos com la solució dels sense sostre, com la delinqüència, com l'equilibri entre la residència i l'extraversió lúdica dels visitants, com la qualitat física de molts entorns, com... No cal acabar la llista. Visitant el Gòtic sud i alguns sectors del Raval, qualsevol ciutadà l'allargarà fins a l'infinit.
Oriol Bohigas. Arquitecte."
Passarà com l'any 2004 i tot continuarà igual? Si us plau fem alguna cosa, multem l'incivisme, és trist, però només si la gent s'ha de rascar la butxaca s'ho pensarà dues vegades abans d'embrutar i cridar al carrer.
gterol@gmail.com (veïna d'Escudellers Blancs)
